Entrevista de Variety a Jodie Whittaker, setembre 2018

El passat 20 de setembre, la revista «Variety» va publicar al seu web una entrevista amb la Jodie Whittaker, la primera dona que interpretarà el famós paper del Doctor. L’entrevista va ser publicada i realitzada per Stewart Clarke i traduïda en català per Criscare124.

Jodie Whittaker parla sobre agafar les regnes de Doctor Who i diu per què sap que rebrà el mateix salari

Hi ha una nova «Doctora» a la ciutat. Això no sorprèn gens als fans de la franquícia de culte Doctor Who. Part de la mitologia que envolta la sèrie és que el Senyor del Temps es pot regenerar i, per tant, al llarg de les nombroses temporades durant 55 anys, el personatge ha estat interpretat per una dotzena d’actors diferents.

Però ara, per primer cop, una dona brandarà el famós tornavís sònic: l’estrella de Broadchurch Jodie Whittaker (sèrie creada per l’actual showrunner de Doctor Who, Chris Chibnall, emesa entre 2013 i 2017 i que consta de 3 temporades).

Quan la caputxa del nou Doctor va caure i la Jodie Whittaker va ser revelada com la Senyora del Temps el 16 de juliol de 2017, el món de la ciència-ficció va quedar paralitzat durant uns instants, i els fans es van tornar una mica bojos. Whittaker no se’n va adonar, ja que, tal com va dir a la BBC en aquell moment, no estava a les xarxes socials. Però l’estrella d’Avengers i Sherlock, Benedict Cumberbatch va publicar una nota apel·lant al sentit comú. «És un alien», va dir. «Per què no pot ser una dona? Per què no pot ser de qualsevol gènere?».

Whittaker informa que des de llavors, el furor ha anat a menys. «No espanta tant com tothom potser havia imaginat quan va caure la caputxa i era una noia», diu a Variety des de Roath Lock, l’estudi a la capital gal·lesa Cardiff on es roda la sèrie.

El canvi, diu, ja es veia venir de fa temps. «Som al 2018. Les dones no són un gènere. Només som la meitat de la població, de manera que veure’ns fer coses no hauria de ser una sorpresa tan gran».

El debat sobre gènere li toca la fibra. Els protagonistes que Whittaker veia a les sèries quan era petita eren «homes blancs corrent amunt i avall, salvant el dia fent coses molt guais», mentre les dones quedaven relegades a aplaudir les seves heroïcitats.

Quan Whittaker va començar a l’escola d’interpretació amb 20 anys, a les dones se’ls hi deia que els seu camí seria més complicat que pels homes perquè hi havia menys papers. Ella espera que la seva Doctora pugui ajudar a posar remei a aquest problema. «És un moment important i jo en soc part, i n’estic molt orgullosa», diu. «Però al mateix temps, tinc moltes ganes que no sigui un moment important, de manera que quan algú vagi a l’escola d’interpretació amb 18 anys no hagi de pensar ‘no hi ha feina per mi’».

I amb la diferència salarial per raó de gènere també com a tema del moment, Whittaker està convençuda que no li passarà com a Crown, en què l’actriu protagonista Glaire Foy, va denunciar que havia cobrat molt menys que el seu company de repartiment, Matt Smith, qui tot i ser recorrent i tenir un paper rellevant, no era el protagonista de la sèrie. «Sé del cert que no em paguen menys que a qualsevol altre Doctor», diu. «Aquesta sèrie no és del tipus que ho faria, i aquesta revelació no ho embrutarà».

L’estrella de Broadchurch no ha iniciat un viatge a través de l’espai i el temps sola; un equip completament nou pilota la TARDIS en la temporada més anticipada de Doctor Who des de que la van reviure l’any 2005.

El nou showrunner, Chris Chibnall, que va escriure diversos episodis en temporades passades, reconeix que el repte serà satisfer les legions de fans i, a la vegada, guanyar nous espectadors.

«Pel que fa la sèrie, una de les preguntes que ens fèiem era: com és Doctor Who a la era de Netflix?», diu en Chibnall, que és un estudiós i fan de la sèrie. «Aquesta va ser una pregunta creativa clau perquè la sèrie sempre es desenvolupa al mateix ritme que la televisió».

Però també diu que la sèrie de ciència-ficció que estrena temporada el 7 d’octubre, és el vehicle perfecte per adaptar-se a les sensibilitats actuals. «L’avantatge que té Doctor Who és que és una idea extraordinària, amb una bogeria brillant, preciosa i íntima com a nucli en termes del personatge del Doctor, i també la idea d’anar a qualsevol lloc de l’espai i el temps», diu. «Si pots mantenir la humanitat, mantén l’emoció, mantén la bogeria, i assegura’t que els estàndards de producció són igual d’alts que qualsevol cosa que facin a la televisió. Aquesta és la sèrie que volíem fer».

Des d’un punt de vista pràctic, això implica utilitzar lents anamòrfics, canviar la relació d’aspecte a 2:1, i utilitzar un so modern i tècniques d’il·luminació modernes.

Els canvis subtils estan, diu Chibnall, dissenyats per adaptar-se al nou món molt més cinemàtic de la televisió, i per assegurar-se que la seva sèrie «manté el ritme amb sèries com Black Mirrior o moltes sèries de Netflix, Amazon i Hulu».

Reconeix, però, que els espectadors no es fixaran en una mida diferent del marc de la pantalla. Més bé es centraran en l’actuació de Whittaker.

L’actriu, que ocupa el paper deixat recentment per Peter Capaldi, diu que la seva iteració de la Doctora va començar a prendre forma quan va començar el rodatge. «Ja ho sabia: no prenguis massa decisions abans d’arribar al set perquè depèn no només de com està escrit, sinó també de com es diu», explica. «Nosaltres [el cast] havíem d’estar oberts a tot, i crec que quadra amb la Doctora que volia interpretar amb una espècie de simpatia i caos dins l’habilitat de trobar la calma al detall més petit».

Whittaker va prendre les regnes pel que fa la roba (la seva Doctora porta pantalons retallats pels baixos i una samarreta a ratlles), el qual ens anticipa que té un significat més profund que serà transcendent a la història. «Hi ha una raó… per cada petit detall, el color de cadascuna de les parts de la vestimenta, cada ratlla, cada teixit,» diu. «Cada cosa té el seu motiu, i en algun moment sabreu per què».

La inspiració pel conjunt va venir, en part, d’una fotografia que Whittaker va trobar online d’una dona passejant amb botes, pantalons i tirants. «M’agrada la imatge» diu. «No tirava ni cap a un conjunt d’home ni cap a un de dona. Era un sentiment, i és el que volia ajudar a crear, més un sentiment que no pas una disfressa».

En Chibnall també va prendre una decisió que dona el tomb a la sèrie creant un grup d’amics per la Doctora (amics que no acompanyants), en comptes d’un únic company per permetre un grup molt variat. En Tosin Cole interpreta en Ryan, la Mandip Gill interpreta la Yasmin i en Bradley Walsh interpreta en Graham.

Els productors estan ansiosos per arribar a una audiència molt amplia, amb diversos punts emotius, perquè és un any de «reclutament» per la sèrie, ja que busca atreure més fans. «Crec que tenir un grup de personatges dona més opcions a enganxar-se a la sèrie», diu en Chibnall, de manera que qualsevol que ho miri tingui «un personatge amb el qual poder connectar, que ressona amb ells, o que sigui com algú que coneixen».

De la mateixa manera que Whittaker pensava que estava fent una audició per un spin-off de Doctor Who, Walsh també estava a les fosques en un principi. Més conegut pels espectadors britànics pel programa The Chase, abans havia treballat amb Chibnall a Law & Order UK. Chibnall i el nou productor executiu Matt Strevens li van oferir el paper de Graham, un amic més vell, quan estaven dinant i «li intentaven explicar sense dir-li res», diu en Walsh. «La conversa era: ‘Començarem un viatge, anem a fer un canvi de direcció del que volem fer amb això, i pot ser que sigui brillant i arribi a les masses o que no li agradi a la gent, però ho faré igualment’. I jo li vaig dir, ‘M’hi apunto’».

El secretisme embolcalla tots els detalls d’aquesta temporada de la sèrie, coneguda per convidar estrelles de fama mundial com Carey Mulligan, Simon Pegg, Derek Jacobi, Kylie Minogue i Andrew Garfield. Els productors han confirmat, però, que no hi haurà cap monstre de temporades anteriors i que la temporada estarà formada per 10 històries autoconclusives.

En Chibnall va escriure el primer capítol, “La dona que va caure a la Terra”. L’equip complet de guionistes inclou l’autora de llibres infantils Malorie Blackman; l’Ed Hime, que va rebre una nominació als BAFTA per un episodi d’Skins; el dramaturg i guionista Vinay Patel; en Pete McTighe, l’escriptor original del drama femení de presó Wentworth, i en Joy Wilkinson, que ha escrit per la televisió i el cinema.

Al front de la direcció, en Jamie Childs, que va dirigir la revelació de Whittaker com a Tretzè Doctor, retorna pel primer capítol de la temporada; la resta de l’alineació inclou la Sallie Aprahaimian (This Life), la Jennifer Perrott (Gentleman Jack) i en Mark Tonderai (Nightflyers).

La temporada té moltes implicacions creatives i financeres. La sèrie, que ha estat venuda a més de 200 territoris, és una de les sèries que generen més ingressos, i l’any passat, es va llançar una iniciativa amb Shangai Media Group per incrementar la presència de Doctor Who a la Xina. Al Regne Unit, la sèrie s’ha mantingut estable als vespres dels dissabtes de la BBC One, però es mou als diumenges per la Sèrie 11. BBC America planeja fer una emissió simultània per evitar spòilers, i una emissió posterior en primetime.

En Chibnall està convençut del manteniment del poder de Doctor Who, assegurant que és tan rellevant avui com ho era quan es va emetre per primer cop el 1963. «El Doctor és un pacifista. El Doctor no és un personatge que recorre a cops de puny o a la violència. El Doctor resol els conflictes amb cor i cervell, i és molt important i excepcional», diu. «És molt difícil pensar en un altre personatge principal de fantasia i ciència-ficció o sèries que estan construïts al voltant d’una manca absoluta de violència. Tinc moltes ganes que la gent ho vegi i ho digui a tothom».

FONT: Revista Variety